TEMES 4 i 5: Polítiques educatives d'inclusió de les TIC

La societat de la informació i la comunicació que ens rodeja ens oferta un munt de possibilitats d'aprenentatge,no obstant, les polítiques educatives son prou recents pel que fa a la inclusió de les TIC en l’aula, de fet, no comencem a veure indicis fins als anys ’80 degut a una onada d’entusiasme i expectatives favorables que donaren lloc a projectes a nivell nacional com ara ATENEA. Així sorgiren les primeres propostes curriculars, els primers equipaments de hardware, usos de gestió administrativa i les primeres accions de formació de professorat. Al mateix temps, les Comunitats Autonòmiques, les quals al nostre estat tenen competència delegada en matèria educativa, varen desenvolupar els seus propis plans que en tot cas, a aquests inicis eren més bé E.A.O.(Ensenyaments assistits per ordinadors). A començaments dels anys ’90 desaparegueren molts programes degut a una notable disminució dels recursos econòmics i es va iniciar un període més reflexiu i crític. 

Imatge de Danipach21

A principis de segle XXI torna a haver-hi una considerable fascinació per les noves tecnologies de la informació degut bàsicament a la difusió del telèfon mòbil, t.v. digital, internet i el desenvolupament de l’economia digital. Al llibre blanc de J.Delors es recull programes com ara GRUTVING, MINERVA, COMNIUS, SÓCRATES, DELTA o E-EUROPE (en la actualitat E-LEARNING) per impulsar la societat de la informació a nivell europeu. Les propostes firmes son de dotació d’accés a internet a totes les escoles públiques europees abans del 2001, accessibilitat des de cada aula i formació de professorat abans del 2002 encara a molts països no es va arribar a termini. Així per exemple a Espanya el PLAN INFO XXI per tal d’alfabetitzar tecnològicament a la majoria de  la població es substitueix per ESPAÑA.ES.

Imatge de Javier Leiva

Pel que fa a les polítiques educatives de inclusió de les TIC al nostre estat podem afirmar que que el major impuls ha vingut de part de les administracions autonòmiques les quals, amb projectes com ara MEDUSA a Canàries o ARGO a Catalunya han aportat un important avanç. Per tant, podem afirmar que sí hi ha mesures polítiques efectives. De fet considero imprescindible la regulació tant a nivell estatal com autonòmic de tot el que respecte a educació per poder consolidar tant drets com obligacions i poder avançar en matèria en aquest cas concret, inclusiva de les TIC.

Ara bé, tal i com assenyala M. Area, és precís una coordinació institucional a tots els nivells ja que existeixen múltiples projectes autonòmics però no hi ha fors de trobada i col·laboració entre aquests programes i el govern central. A més de la regulació, més enllà dels recursos (dels quals ja hi disposem en la immensa majoria dels centres), hi ha molta més feina a fer tant a nivell institucional pel que fa a aspectes com els citats de coordinació , com a nivell més local pel que fa a la implicació real amb formació responsable de professorat i personal en quant a la presa de consciència dels docents a nivell de centre i aula. La motivació del professorat és fonamental en la recerca de la innovació, en la inclusió de les TICS a l’aula. Sense aquesta vessant d’implicació vocacional, tota la resta d’avanços penso que no tenen cap sentit.

La meva experiència personal m’indica que realment no es fan servir les TIC de la manera més efectiva a les aules, ja que no tots els docents estan disposats a fer aquest exercici de responsabilitat i implicar-se en la inclusió de les mateixes. Ara bé, investigant per fer aquesta entrada sí que és cert que m’ha sorprès molt veure la quantitat i qualitat de bona pràctica de centres i docents al respecte. 

Un bon exemple clar es recull a la lectura recomanada El Placer deusar las TIC en el aula de infantil on els autors fan una exhaustiva anàlisi de recursos i mitjans que podem fer servir per aprofitar al màxim les noves tecnologies en benefici del procés d’ensenyaent/aprenentatje. 

Així mateix , un altre bon exemple son les “Cazas del tesoro” que proposa Jordi Adell com a eina per integrar la internet al currículum, les trobo d’allò més interessant pedagògicament i molt atractius per als infants.

Com a futura docent considero imprescindible un replantejament del nostre rol en la construcció del coneixement. És precís centrar-se en les necessitats dels alumnes i adonar-nos que el paper de subministrador de coneixement ha estat superat per les TIC. D’ara endavant ens haurem de veure més bé com a guia i mediador per facilitar els aprenentatges significatius.

Algunes de les consideracions que penso un mestre hauria de tenir en compte si vol incloure les TIC a l’aula d’una manera professional son les següents:

• Haurem de proporcionar oportunitats per posar en pràctica els nous aprenentatges apropant l’alumne al mètode científic.
• Els continguts haurem de presentar-los com una estructura coherent.
• Haurem d’ajustar l’ajuda pedagògica a les diferents necessitats dels alumnes i facilitar mètodes i recursos variats que permetin dar resposta a les diverses motivacions, interessos i capacitats.
• L’avaluació haurà de ser contínua ja que la informació que ens subministri la farem servir de referencia per a l’actuació pedagògica individualitzada.
• Haurem d’afavorir les aportacions i sugerències dels alumnes i les seves inquietuds investigadores, afavorir l’ambient de treball.

Vull concloure aquesta entrada amb les tres raons que esmenta M.Area i trobo fonamentals, que justifiquen la introducció de les TIC en les aules:

1. Les aules es converteixen en espais més eficients i productius
2. Connecten la formació amb les necessitats de la vida social
3. Preparen per a la vida professional del futur.

Imatge de  Lmckenz

Per a aprofundir i reflexionar al voltant dels temes 4 i 5 m’he basat primerament en la lectura recomanadaVeinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologies de la información y la comunicación al sistema escolar de Manuel Area Moreira, en El placer de usar las TIC en el aula de infantil.  de Estivaliz Asorey y Jesús Gil i en las Fases de la integración de las TIC: tiempo y oportunidades de Jordi Adell. Així mateix m'ha ajudat molt navegar per la xarxa i trobar meravelles com ara una entrevista a Fernando Hernandez respecte al rol del docent davant les TIC. 

He gaudit al mateix temps que he aprés nous enfocaments didàctics fent servir els recursos que aquesta societat de que tenim la sort de ser part, ens ofereix. Em plantejo si seré capaç de dur-ho a terme amb les mateixes ganes i motivació que tinc ara, si mantindré aquesta il·lusio inspiradora i al mateix temps impulsora de innovacions.

TEMA 2: Xarxes i aprenentatge

Imatge atribuida a:
Fundación Orange 
Internality 

El segon tema de l’assignatura es centra en les xarxes d’aprenentatge. Consta d’una primera part on s’analitza la Web 2.0 i d’una segona més centrada en els PLEs, els entorns d’aprenentatge.

Imatge de Raquel Mupo

La metodologia que he fet servir per aprofundir en el tema ha estat centrada en la lectura dels articles proposats a la guia docent: Educación 2.0. ¿Marca, moda o nueva visión de la Educación? de Julio Cabero Almenara ; Implicaciones educatives de herramientas tecnológicas de la web 2.0. de la Dra. Inmaculada Maiz Olazabalaga; Aprendre es crear de George Siemens ; La función educativa del “otro” en red de Cristóbal Suarez Guerrero y Derechos de autor y propiedad intel·lectual en internet para educación de Suvires García i Ruiz Galacho pel que respecta a la primera part del tema. Respecte a la segona, he aprofundit en Entornos personales de Aprendizaje. Claves para el Ecosistema Educativo en la Red de Linda Casteañeda y Jordi Adell. Així mateix ha estat de gran ajuda l'entrevista feta als autors/pedagogs anteriorment esmentats i la breu introducció als PLEs que fa Linda Castañeda.

Així mateix , per aprofundir una miqueta més en aquestes lectures i vídeos,  tal i com vàrem fer al primer tema de l’assignatura, les companyes de classe hem elaborat els següents mapes conceptuals

Mapa conceptual fet a classe

Mapa conceptual fet a classe

L’elaboració dels mapes una vegada més m’ha ajudat moltíssim a assimilar millor els conceptes i els nous aprenentatge. El fet de poder comentar-los amb les companyes m’ha enriquit i m’ha donat seguretat a l’hora de fer el meu PLE.

Amb aquesta entrada vull desenvolupar  especialment el concepte de PLE així com jo l'he entés i reflexionar al voltant del meu PLE personal:

Per tal d’elaborar el meu PLE primerament he hagut de revisar el concepte de PLE no només amb les lectures proposades sinó també tornant la vista enrere i recuperant coneixements de cursos passats, així com nevegar una miqueta per la xarxa per tal d'assimilar allò que hauria de ser fonamental i hauria de tenir el meu PLE personal. M'ha ajudat moltíssim el vídeo de na Castañeda esmentat anteriorment on introdueix d'una manera molt senzilla el concepte de PLE.

Un PLE és un “Conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender” (Adell i Castañeda 2010)

El concepte de PLE (Personal Learning Environment) surt com a contraposició del de VLE((Virtual Learning Environment). Pel que fa al PLE, es refereix a un aspecte molt més pedagògic i no tant a una eina només. Així és una manera d’entendre cóm s’aprèn, on s’aprèn, amb qui s’aprèn i fent què aprenem sempre dins un context de xarxa. El PLE és una forma d’aprendre a aprendre amb tecnologia, aprendre a aprendre en internet, i és un procés autodirigit.

Tots els PLEs són diferents , especialitats segons la doctrina que pertoqui i haurien de resoldre els problemes que realment tenim a l’aula.

Segons Castañeda un PLE hauria de constar de fonts d’informació (on llegim), de llocs on reflexionar, on meditar, i de les PLN, llocs on compartir a partir d’objectes, d’experiències o directament de relacions personals. El PLE està en constant creixement i canvi encara que les PLN es solen mantenir. Es tracta d’un aprenentatge sense limitacions on la part fonamental segons Adell on la part fonamental la conformen sempre les persones i allò que elles generen

M'agradaria fer una ullada al meu PLE de fa tres anys per passar a analitzar l'actual i poder fer comparacions.

El meu PLE actual

Amb aquesta comparativa de PLEs he sentit una immensa satisfacció en veure com ha crescut el meu PLE en aquests tres anys. Si mirés una miqueta més lluny, just un any més enrere, encara veuríem que llavors ni sabia el que significava un PLE. Gràcies a aquest grau d’Educació infantil, he pogut sortir d’un quasi analfabetisme digital per endinsar-me en una nova manera d’aprendre i també d’ensenyar. Una manera que ens permet aprofitar a fons les noves tecnologies i treure el màxim partit d’elles.

Em sento molt orgullosa de comprovar que les meves fonts d’informació van molt més enllà dels llibres. En tan sols tres anys he aprés a treure informació no només d’enciclopèdies digitals i buscadors sinó també de fòrums, d’entorns d’aprenentatge i formació i d’aplicacions de mòbil. Els blogs que segueixo han augmentat la qual cosa m’ha obligat a organitzar-me d’alguna manera. Així estic connectada a diferents distribuïdores d’informació com ara GuidoBlogs la qual m’envia diàriament informació al voltant de les notícies que es publiquen als blocs més interessants de música.

Així mateix d’aquesta comparativa dels meus PLEs he pogut concloure que el meu espai creatiu digital també ha augmentat molt. De fet , llevat de l’ open office, tota la resta d’eines que ara faig servir han estat apreses en aquests anys de Grau. Bé motivada per les classes de la Uib, bé per iniciativa personal per formar-me en aspectes que pensava em servirien per millorar les meues classes dia a dia. Per exemple, vaig fer fa dos anys el curs de Jclick el qual em va donar moltes eines per millorar l’oferta d’activitats digitals les quals he incorporat a les meves classes. 

El bloc ha estat una eina fonamental en el meu aprenentatge d’aquests anys, m’ha permès investigar, reflexionar, compartir... i tot d’una manera molt còmoda. Gràcies a la utilització del bloc he pogut descobrir altres eines per crear informació que m’han agradat moltíssim com ara Audacity, Animoto, Voki,Photopeach, Ivook, Cmaptools, Glogster Mooviemaker ha estat una de les eines que més m’ha agradat descobrir juntament amb Audacity pel fet que les he pogut aprofitar també al meu àmbit professional adherint-les al bloc que fem servir. 

A primer curs d’aquest Grau d’Educació Infantil vaig poder descobrir la immensa majoria d’aquestes eines, però ha estat al llarg d’aquests cursos que he aprofundit en com fer-les servir, a base d’utilitzar-les tant a la Uib com al meu espai professional.

Pel que fa a la meva PLN és cert que també l’he augmentat i enriquit. Les persones que formen part del meu entorn més proper d’aprenentatge també han enriquit el seu PLE raó per la qual és més emocionant encara aquest creixement que fem conjuntament. Les noves apps dels mòbils m’han permés comunicar-me d’una manera molt més eficient i d’aquesta manera puc compartir informació, objectes, fotografies, experiències... amb les meves persones de confiança quasi de forma instantània. Al Conservatori tenim ja no només un bloc sinó que el Departament de piano ha creat un grup de chat on compartim informació setmanalment. A la Uib hem creat diversos chats alguns inclouen  quasi la totalitat del grup/aula com és el cas de facebook, altres de whatsapp més petits, de grups de treball o fins i tot d’amistats i aquí és on surten moltes de les idees que posteriorment desenvolupem en  projectes conjunts. Els fòrums eren per a mi una cosa molt llunyana quan vaig començar el Grau. A hores d’ara s’han convertit en una eina fonamental de comunicació on puc compartir inquietuds, informació, on puc demanar ajuda, oferir-la, ...Faig servir quasi diàriament els foros del moodel, així com aquells de diferents cursos de formació com ara el d’Aprenentatge per projectes que estic cursant actualment ofert pel  Caib.

Jo sempre he tingut el cuquet dins el meu cos de millorar com a professional de l’educació i penso que poquet a poquet i en gran part gràcies als estudis GEDI que estic cursant puc sentir-me molt afortunada d’haver avançat en aquest aspecte.

La realització d’aquest diagrama del meu PLE actual m’ha ajudat moltíssim a prendre consciència de quin és el meu PLE. El fet de poder-lo comparar amb aquell que vàrem fer a primer curs m’ha permès reflexionar al voltant d’aquelles eines que més faig servir tant per estudiar com per treballar, de com he desenvolupat aquesta capacitat digital que fa tan sols tres anys era tan desconeguda per a mi.

Sincerament ara em sento molt més segura en aquest ambient d’aprenentatge encara que se que no ho controlo del tot. El fet d’haver-me apropat tant i haver pogut descobrir que tant a l’àmbit personal d’aprenentatge com al professional em dona resultats molt positius, em motiva molt per continuar amb aquesta línia i poder així ampliar el meu PLE.

Ara bé, de tot aquest anàlisi a fons que aquesta entrada m’ha permès fer, he de concloure que hem queda molta feina per davant, la qual estic encantada d’afrontar ja que suposa nous aprenentatges, nous reptes i noves oportunitats de millora.  El meu PLE mai estarà tancat ni finalitzat perquè l’aprenentatge no té límits si el que jo vull és millorar i continuar aprenent.

També me n’he adonat que pel fet d’haver crescut aquest PLE meu, seria molt interessant de cara al futur organitzar-lo de manera que pugui traure-li més profit a tot allò que estic aprenent.

Seré capaç de continuar sempre amb aquestes ganes d'aprendre i augmentar i enriquir el meu PLE?

Tindré temps per desenvolupar eines noves, possar-les en pràctica i millorar també a l'àmbit professional?

Son qüestions que em plantejo arrel d'aquesta entrada i que espero i desitjo tinguin resposta positiva.

Vull concloure amb Adell i Castañeda i amb la seva valoració tant peculiar on assenyalen que la part essencial d’un PLE son les persones i allò que elles generen.  És ben cert que en aquests anys d’estudi de GEDI m’he rodejat de professionals meravellosos que han enriquit aquest PLE així com de companyes sense les quals res del que he aconseguit haguera sigut possible. Tota aquesta gent m’ha conduit a altra, altres professionals, altres companys amb les mateixes inquietuds i així el cercle mai es tanca i només fa que augmentar.