martes, 29 de septiembre de 2015

TEMA 1: Societat de la Informació i Educació


Imatge de Paulina Fuentes
En aquestes primeres sessions, hem fet un apropament a l’assignatura i hem partit de dues lectures francament interessants. Ens hem apropat al coneixement de Manuel Area Moreira i  Jordi Adell i ho hem fet mitjançant la creació d’uns mapes conceptuals que recullen bona part d’allò més rellevant dels seus articles; “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación” i “Tendencias en educación en la Sociedad de las tecnologías de la información”, així com les idees fonamentals d’aquest primer tema.
mapa conceptual fet a classe entre totes les companyes



En primer lloc m’agradaria aclarir el terme societat de la informació i fer-ho des de les aportacions de les fons abans citades: Segons Adell podem així entendre el conjunt  de transformacions econòmiques i socials que canviaran la base material de la nostra societat. Dins d’aquest conjunt de transformacions, tal vegada, les més generalitzades siguin l`ús de noves tecnologies de la informació i la comunicació a tots els àmbits de les nostres vides. Area ens parla d’una tercera revolució industrial en el sentit de profunda transformació econòmica, social i cultural.


Les tecnologies de la informació i la comunicació han evolucionat en funció del marc socio-econòmic que les ha envoltat. Area ens diu que existeix una autèntica relació simbiòtica entre societat i tecnologia de mode que si no es donen les condicions socials propicies no hi hauria avanços tecnològics i al envers moltes tecnologies tenen tal repercussió que condicionen el desenvolupament de la societat.


Les conseqüències de tots aquests avanços tecnològics son molt positives però també hem de ser conscients dels efectes nocius que tenen:

 Aquesta societat de la informació ens permet una major i més fàcil comunicació entre les persones independentment de la seva situació geogràfica o temporal (Area). També suposa una autèntica explosió de informació (Adell) i ens permet tenir accés a gran quantitat d’aquesta informació. Millora l’eficàcia i qualitat dels serveis (Area) ja que les gestions son veritablement més ràpides i eficients. Transforma els patrons laboral tradicionals i augmenta el coneixement i contacte cultural dels diferents grups socials del planeta(Area). Possibilita que emissor i receptor permuten els seus respectius rols i intercanvien missatges, interactuen. (Adell)


No obstant, tots aquests avanços tecnològics poden suposar també un problema quan no sabem tractar adequadament  tanta informació, quan ens arriba  de manera desviada per interessos mercantilistes. Així assenyala Area, vivim un procés de globalització on s’ imposa l’hegemonia cultural occidental sobre la resta del planeta.Ens dirigim cap a l’uniformisme cultural en detriment de les cultures locals i pròpies. Un altre gran problema és l’augment constant de la bretxa digital.




Imatge de Gutierrez






Pel que fa a la societat de la Informació, la meva reflexió no es altra que demanar-me si soc capaç de dur el ritme d’aquests avanços. La resposta la se, no ho soc. Però tampoc no vull quedar-me al marge perquè suposaria no tenir accés a un munt d’innovacions tecnològiques. Em demano al igual que ho fa n’Adell si som conscients que quantitat de informació no sempre correspon a qualitat de informació. I em plantejo com fer per “estar al dia” , treure profit d’aquesta societat que m’ha tocat viure i sobretot com puc participar d’una manera més activa i productiva en ella.

Miro a ma mare, una dona de 65 anys que fa servir internet per llegir el diari cada matí, que es compra els billets d’avió per venir a veure a la seva neta on line, que parla amb nosaltres via Skype una vegada per setmana i que està connectada amb mi per un chat familiar de Whatsap. Els canvis que la seva generació ha viscut son enormes al igual que ho seran els que nosaltres viurem. Penso si seré capaç d’adaptar-me tan bé com ho està fent ella i entenc que és precís fer-ho. No només per gust propi sinó ja com a necessitat de sentir-me ciutadà, de participar del meu entorn i sentir-me part d’ell.


Pel que fa a l'educació vull compartir amb vosaltres aquest video:




Mapa conceptual fet a classe entre totes les companyes

El primer que em va venir al cap en llegir al voltant de com afectava aquesta societat a l'Educació, va estar una entrada de bloc de fa ja tres anys, en la que aprofundia al voltant del Rol del mestre.  La qüestió bàsica que em demano és com a mestra, com visc aquesta societat? i com la viuré d'ara endavant? què faig per adaptar-me a tots els canvis i avantatges que la societat de la comunicació i la informació m’ofereix?

M’agradaria ressaltar alguns conceptes com ara el d’alfabetització tecnològica que fa servir n’Area. És ben cert que com a conseqüència d’aquesta societat de la informació i comunicació, necessitem d’un reciclatge que ens ajudi a readaptar i ajustar les nostres eines, les nostres metodologies, el nostre pensar educatiu en general. Hem de ser capaços d'adquirir les competències instrumentals, cognitives i actitudinals derivades de l'ús de les tecnologies digitals.

També voldria destacar  els reptes que n’Area proposa per un projecte educatiu al servei del desenvolupament humà:

- Integrar les noves tecnologies dins el sistema i cultura escolar. En aquest sentit, la meva experiència personal és molt curiosa perquè vaig arribar a Balears en un moment econòmicament estable on els no s'estalviava en dotació de recursos educatius. De fet ja vaig comentar a classe que al Conservatori disposem de dues pissarres digitals, quatre ordinadors i instal·lacions de xarxa des de fa més de 5 anys. El problema és que ha mancat la formació del professorat de tal manera que molts no saben ni què fer amb les pissarres. Jo mateixa estic aprenent pel meu conte.

- Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyament amb  nou rols per a docents i alumnes. Els alumnes ja no necessiten retenir una quantitat enorme d'informació. Ara més bé precisen d'autonomia, d'autoaprenentatge i sobretot  d'intel·ligència distribuïda. Aquest concepte es refereix a la capacitat d'aprendre a cercar informació, a seleccionar-la , analitzar-la i reflexionar al voltant d'ella. En definitiva, l'escola hauria de ser formadora d'usuaris conscients i crítics de les noves tecnologies.

- Ampliar la formació a les xarxes: la teleformació

-Desenvolupar accions d’educació no formal com ara l’alfabetització tecnològica per al desenvolupament social i comunitari.En aquest sentit els poders públics han de garantir un accés a l'educació de tots. Adell para de inforicos i infopobres quan senyala aquest problema.

Miro enrere i em sento molt orgullosa d'adonar-me que aquests tres anys passats he evolucionat molt tant dins com fora de l'aula com a docent. I aquest avanç m'ha permès apropar-me molt més als meus alumnes, a la seva realitat. Però al mateix temps, en conèixer més avanços tecnològics per aplicar a l’aula me n’adono de l’ enorme mancança que tinc i del rapidíssim ritme que du aquesta societat que constantment treu novetats i no puc deixar de demanar-me si seré capaç de mantenir-me a un nivell prou eficient com per donar un bon servei a aquesta societat i fonamentalment arribar millor als meus alumnes.

De veres em resulta difícil com a estudiant trobar de vegades la informació més fiable. La quantitat i varietat d’informació que avui en dia tenim a l’abast és perillosa si no sabem fer-la servir. Com assenyala Area, és ben possible trobar-se més be desinformat front aquest torrent informatiu,  front aquest soroll informatiu com l'anomena Adell.  

M`ha resultat especialment curiós descobrir que la Comissió Europea ja a l'any 1995 va anomenar els mitjans de comunicació "professors salvatges". És increïble la influència que tenen en nosaltres  i en les generacions venideres. Em fa una mica de por pensar-ho, la veritat.

El nostre paper com a educadores no pot estar encaminat cap a altra banda que no sigui orientar, en el sentit de potenciar el pensament crític dels nostres alumnes, convertir-nos més bé en un recolzament, un flotador, per si en algun moment de les seves recerques de coneixement es troben perduts, un far en el sentit d’ajudar-los a obrir els ulls front a les rutes que ells es marquen.


Torno amb el símil de ma mare, la qual també va ser mestra. Al llarg de quasi quaranta anys de feina a aquest país, admiro la capacitat que ha tingut d’adaptació i d’innovació constant. Mai ha deixat d’aprendre, mai s’ha baixat del vaixell de l’evolució, tot el contrari ha fet esforços per passar de ser una estudiant amb tinta i ploma a fer classes amb pissarres digitals. Amb aquest esperit actiu em vull quedar, amb aquestes ganes de ser capaç dins les meves capacitats de crear ponts entre la societat i les aules, crear llaços entre els avanços tecnològics i la nostra comunitat educativa. Podré fer-ho? La primera passa és voler!!!


Aquesta entrada ha suposat per a mi com a discent, una revisió de conceptes que vaig descobrir ara farà quatre anys, en iniciar aquest grau d’Educació Infantil. Conceptes com ara Societat de la Informació, Bretxa Digital, usuaris conscients i crítics, alfabetització tecnològica, rol de mestre, reptes educatius,…
La metodologia que he seguit per aprofundir encara més en el tema ha estat centrada en la revisió d’apunts d’aquell primer any, la revisió del meu bloc en el qual es reflecteix el meu aprenentatge, en analitzar les lectures proposades a classe i en investigar per la xarxa tot allò relacionat amb el tema.
No obstant, encara que hem tractat d’un tema que em resultava proper, he pogut descobrir que en aquests anys els reptes educatius encara estan per complir-se a nivell general. A nivell individual, me n’he adonat que he estat capaç de millorar la meva situació com a docent que intenta no tan sols ampliar coneixements amb una formació permanent, sinó que aplico en la mesura del possible allò que aprenc de tal manera que puc aprofitar aquestes noves tecnologies i fer més proper i còmode el procés d’Ensenyament aprenentatge. Així per exemple, m’he donat conter a través d’aquesta entrada, que tan sols fa tres anys que faig servir el bloc a l’assignatura de piano col·lectiu.  Un bloc que més bé és un espai viu, on els infants i les seves famílies poden revisar allò fet a classe, a les audicions i concerts i aportar els seus comentaris a la feina feta. També estic orgullosa de fer servir els blocs de companys tant per ús propi com per a que els aprofiten els alumnes,  i compartir el meu amb ells. A través d’aquestes eines, els alumnes desenvolupen la oïda practicant a casa d’una manera molt divertida i que els resulta del tot atractiva. Així vull destacar un bloc especialment

Tanmateix, a pesar de tots els avanços que he fet a nivell personal i professional, soc conscient de tot el que hem queda per aprendre . Aquesta entrada m’ha fet veure que si el temps passa volant, les noves tecnologies d’aquesta societat de la informació i la comunicació ho fan encara més ràpid. I no vull quedar-me endarrerida amb els avanços que em puguin servir per millora com a mestra.


Imatge de Rosa Montesa