TEMES 4 i 5: Polítiques educatives d'inclusió de les TIC

La societat de la informació i la comunicació que ens rodeja ens oferta un munt de possibilitats d'aprenentatge,no obstant, les polítiques educatives son prou recents pel que fa a la inclusió de les TIC en l’aula, de fet, no comencem a veure indicis fins als anys ’80 degut a una onada d’entusiasme i expectatives favorables que donaren lloc a projectes a nivell nacional com ara ATENEA. Així sorgiren les primeres propostes curriculars, els primers equipaments de hardware, usos de gestió administrativa i les primeres accions de formació de professorat. Al mateix temps, les Comunitats Autonòmiques, les quals al nostre estat tenen competència delegada en matèria educativa, varen desenvolupar els seus propis plans que en tot cas, a aquests inicis eren més bé E.A.O.(Ensenyaments assistits per ordinadors). A començaments dels anys ’90 desaparegueren molts programes degut a una notable disminució dels recursos econòmics i es va iniciar un període més reflexiu i crític. 

Imatge de Danipach21

A principis de segle XXI torna a haver-hi una considerable fascinació per les noves tecnologies de la informació degut bàsicament a la difusió del telèfon mòbil, t.v. digital, internet i el desenvolupament de l’economia digital. Al llibre blanc de J.Delors es recull programes com ara GRUTVING, MINERVA, COMNIUS, SÓCRATES, DELTA o E-EUROPE (en la actualitat E-LEARNING) per impulsar la societat de la informació a nivell europeu. Les propostes firmes son de dotació d’accés a internet a totes les escoles públiques europees abans del 2001, accessibilitat des de cada aula i formació de professorat abans del 2002 encara a molts països no es va arribar a termini. Així per exemple a Espanya el PLAN INFO XXI per tal d’alfabetitzar tecnològicament a la majoria de  la població es substitueix per ESPAÑA.ES.

Imatge de Javier Leiva

Pel que fa a les polítiques educatives de inclusió de les TIC al nostre estat podem afirmar que que el major impuls ha vingut de part de les administracions autonòmiques les quals, amb projectes com ara MEDUSA a Canàries o ARGO a Catalunya han aportat un important avanç. Per tant, podem afirmar que sí hi ha mesures polítiques efectives. De fet considero imprescindible la regulació tant a nivell estatal com autonòmic de tot el que respecte a educació per poder consolidar tant drets com obligacions i poder avançar en matèria en aquest cas concret, inclusiva de les TIC.

Ara bé, tal i com assenyala M. Area, és precís una coordinació institucional a tots els nivells ja que existeixen múltiples projectes autonòmics però no hi ha fors de trobada i col·laboració entre aquests programes i el govern central. A més de la regulació, més enllà dels recursos (dels quals ja hi disposem en la immensa majoria dels centres), hi ha molta més feina a fer tant a nivell institucional pel que fa a aspectes com els citats de coordinació , com a nivell més local pel que fa a la implicació real amb formació responsable de professorat i personal en quant a la presa de consciència dels docents a nivell de centre i aula. La motivació del professorat és fonamental en la recerca de la innovació, en la inclusió de les TICS a l’aula. Sense aquesta vessant d’implicació vocacional, tota la resta d’avanços penso que no tenen cap sentit.

La meva experiència personal m’indica que realment no es fan servir les TIC de la manera més efectiva a les aules, ja que no tots els docents estan disposats a fer aquest exercici de responsabilitat i implicar-se en la inclusió de les mateixes. Ara bé, investigant per fer aquesta entrada sí que és cert que m’ha sorprès molt veure la quantitat i qualitat de bona pràctica de centres i docents al respecte. 

Un bon exemple clar es recull a la lectura recomanada El Placer deusar las TIC en el aula de infantil on els autors fan una exhaustiva anàlisi de recursos i mitjans que podem fer servir per aprofitar al màxim les noves tecnologies en benefici del procés d’ensenyaent/aprenentatje. 

Així mateix , un altre bon exemple son les “Cazas del tesoro” que proposa Jordi Adell com a eina per integrar la internet al currículum, les trobo d’allò més interessant pedagògicament i molt atractius per als infants.

Com a futura docent considero imprescindible un replantejament del nostre rol en la construcció del coneixement. És precís centrar-se en les necessitats dels alumnes i adonar-nos que el paper de subministrador de coneixement ha estat superat per les TIC. D’ara endavant ens haurem de veure més bé com a guia i mediador per facilitar els aprenentatges significatius.

Algunes de les consideracions que penso un mestre hauria de tenir en compte si vol incloure les TIC a l’aula d’una manera professional son les següents:

• Haurem de proporcionar oportunitats per posar en pràctica els nous aprenentatges apropant l’alumne al mètode científic.
• Els continguts haurem de presentar-los com una estructura coherent.
• Haurem d’ajustar l’ajuda pedagògica a les diferents necessitats dels alumnes i facilitar mètodes i recursos variats que permetin dar resposta a les diverses motivacions, interessos i capacitats.
• L’avaluació haurà de ser contínua ja que la informació que ens subministri la farem servir de referencia per a l’actuació pedagògica individualitzada.
• Haurem d’afavorir les aportacions i sugerències dels alumnes i les seves inquietuds investigadores, afavorir l’ambient de treball.

Vull concloure aquesta entrada amb les tres raons que esmenta M.Area i trobo fonamentals, que justifiquen la introducció de les TIC en les aules:

1. Les aules es converteixen en espais més eficients i productius
2. Connecten la formació amb les necessitats de la vida social
3. Preparen per a la vida professional del futur.

Imatge de  Lmckenz

Per a aprofundir i reflexionar al voltant dels temes 4 i 5 m’he basat primerament en la lectura recomanadaVeinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologies de la información y la comunicación al sistema escolar de Manuel Area Moreira, en El placer de usar las TIC en el aula de infantil.  de Estivaliz Asorey y Jesús Gil i en las Fases de la integración de las TIC: tiempo y oportunidades de Jordi Adell. Així mateix m'ha ajudat molt navegar per la xarxa i trobar meravelles com ara una entrevista a Fernando Hernandez respecte al rol del docent davant les TIC. 

He gaudit al mateix temps que he aprés nous enfocaments didàctics fent servir els recursos que aquesta societat de que tenim la sort de ser part, ens ofereix. Em plantejo si seré capaç de dur-ho a terme amb les mateixes ganes i motivació que tinc ara, si mantindré aquesta il·lusio inspiradora i al mateix temps impulsora de innovacions.